tantos dias sin entrar en el blog que me había olvidado de la contraseña: ¡QUÉ SUSTOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

BUENO LUEGO ESCRIBO Y CUENTO, PORQUÉ LA PERRA TIENE MUCHO PIS.

MI PERRRA Y YO

CUANDO NO ENTIENDO ME DESCONCIERTO Y HASTA QUE NO ME REIONICIO NO PUEDO PARAR

ESTA NOCHE LA HE PASADO SOÑANDO CON LA PELI DE AYER POR LA NOCHE, YA QUE SABÍA QUE ALGO SE ME ESCAPABA ... NO ES QUE SE ME ESCAPARA ALGUNA COSA, ES QUE NO TENÍA NI IDEA. LA BANDA ARMADA LLEVA LOS APELLIDOS DE DOS DE LOS COMPONENTES -NO TENÍA NI IDEA- AYER VEO LA PELI Y CREO UNAS COSAS, HOY AL ENTRAR EN GOOGLE TENGO OTRAS PERCEPCIONES. ME GUSTAN LA BARAJA DE OPCIONES. MAÑANA CON MENOS SUEÑO VUELVO A LA CARGA.

MI PERRA Y YO

ho haveu visttttttttttttttttttttttttttt???????????????????????????????????????????

LA MARE QUE ENS VA PARIR!!!
Aquest es el tio més xocant de la historaia dels tios. HO HAVEU VIST?????????????? HO HAVEU VIST???????????????' LLA MARE QUE ENS VA PARIRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

MI PERRA Y YO

aalgo huele a pòdrido en Dinamarca... diu Hamlet

el princep que em recorda tan a mí que li tinc ràbia.
M'emprenya dubtar pensar i repensar per no fer mal i lo més segur es que per més qui tingui tanta cura la dec espifiar de totes totes. Juro, que quan no faig quelcom que he de fer, no ho faig sabent'ho. em sap greu haber perdut el llibre de Hamlet de Cátedra -editorial-. Per més que el vaig buscar esta en : Paradero desconocido. N'he comprat un altre el dissabte per la tarde, Qué fariem sense La Central???
He possat "PARADERO DESCONOCIDO" i m'ha dut a un meravellos llibre de no més de vuitanta cinc fulls; en el que no es poden dire més coses, per cert, el vaig deixar a una amiga de la meva filla estimada, la noia, que es de Vic i viu a Barcelona i no me l'ha tornar , d'això fa ja quasi tres anys i em dol : els llibres es tornen, MERCI!!!
VAIG A PASSEJAR LA GOSSA, ENCARA QUE ESTA RONCANT...

Mi Perra y YO

no esta bé no escriure res, tants dies...

Ahir per la nit vaig anar a veure Gran Torino la darrera peli de Clint Eastwood, em va agradar força, encara que em va semblar com una despedida. pot ser que estigui equivocada, perqué la trajaectoria d'aquest actor /director, no la he seguit gaire be, però vaig sentir un vel de petita pena i un pessic de comiat durant tota la peli i sobretot cap al final. Es tan dificil fer-se gran i es tan dificil acomiadar-se, i, es tan esgarrifos pensar que vas perdent facultats i que estas molt cansada i que tot es tan difícil i tan solitari, que de vegades allargues la mà i no toques a qui tindries de fer-ho, però tanseval, piques una porta, o et piquen a la porta i no vols saber-ne res, massa feina. Aquesta nit tinc son, estic cansada i tinc ganes d'anar llit. l'¡incertessa em roba els pensaments... bona nit


Mi perra y Yo

Me encanta escribir en el blog!!!

Es una manera de sentirme más cerca de las palabras y de lo poco que escribo.
Todo ha cambiado tanto, en tan poco tiempo, que aun estoy demasiado despistada.

Mi Perra y Yo

Kiki Smith a la Fundació Miró

Després de passejar a la gossa, després de tardar massa per arribar a un parking, aparcar i sortir "a todo gas" cap al MNAC per veure la exposició de Sorolla, després de pujar aborregada amb un munt més de ciutadans com jo, per les escales mecániques i acabar esbufegant la resta d'escales, que semblaben no acabar mai més. Una vegada a dalt: moret !!! Hi ha tanta gent que el pensament t'invita a tocar el dos, que el tres ja es fora cap a la Kiki Smith que expossa a la Miró.
M'ha recordat a l'Antoni Hervas treballant amb els seus gravats, amunt i avall amb els papers de totes mides, plens de vides i d'histories els del Toni, carregats de força. Es nota la delicadesa del traç femení i la alegria trista de les histories que explica. he sortit confortada i feliç de la proximitat dels dos creadors. Mhan semblat el ying i el yang de la história.
A la sortida, he baixat pels jardins del costat de la Fundació Miró ahon encara hi queden vestigis de la Font del Gat, hi he fet un mut de fotografies, que jo sé que després no sabré com treure-les de dins del mòbil, però m'ho he passat genial i ja veuré com recuperar-les.
Per fí he arribat al parking de la ONCE, que per cer es una mica mal parit en els revolts, però això és un'altre historia.

Mi Perra i Yo