La meva senyoreta era molt prima i petita anaba molt , però que molt ampolvada i duia monyo. Era dolça i tranquil-la i em va ensenyar a llegir i a escriure. També sense adonarse em va ensenyar a estimar les paraules i a fer bona lletra també em va ensenayar a fer labors. Cada divendres cosiem, per la tarda, punt de creu, fistó, fer bores i xerrabem i al mes de maig reçabem el rosari. Llavors erem petites i invisibles. La meva senyoreta era soltera, vivia amb la seva mare i el seu germà que era metge -molt bó, per cert. Vaig deixar l'escola als once anys i mai, mai he oblidat la meva mestre.
Educada, atenta i carinyosa. Estimaba molt la meva senyoreta, primeta, petita i enfarinada.
Mi Perra y Yo
jueves, 19 de febrero de 2009
La gossa dorm i el mon trontolla
todos los secretos son profundos...
La gossa dorm i pudé no té son, lo més segur es que estigui aborrida.
Ahir el Liceu va estar especialment brillant, especialment important, ahir al Liceu ens va emocionar
Les veus es van alçar com ales de papallona tremolosa, mentre les veus de la coral estremien l'aire que anabem respirant un munt d'ànimes.
Avui soc diferent, avui m'ha mirat un home, m'ha rigut, estic desconcertada.
Mi Perra y Yo
La gossa dorm i pudé no té son, lo més segur es que estigui aborrida.
Ahir el Liceu va estar especialment brillant, especialment important, ahir al Liceu ens va emocionar
Les veus es van alçar com ales de papallona tremolosa, mentre les veus de la coral estremien l'aire que anabem respirant un munt d'ànimes.
Avui soc diferent, avui m'ha mirat un home, m'ha rigut, estic desconcertada.
Mi Perra y Yo
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)