miércoles, 11 de febrero de 2009

...y vendrá la muerte y tendrá tus ojos...

Cesare Pavesse va resumir en aquest vers la seva vida , el que ell pretenía. Va roçar amb el seu esperit i l'imatge de l'amor que el va trïr,sense adonar-se'n que de qui estaba enamorat era de la propia mort.

Abans d'ahir em van invitar a participar en una clase de poetas i no podía recordar el nom de l'autor d'aquest vers, ara m'ha vingut a la memoria
Em va agradar anar pel carrer a hores feineres que mai puc voltar . vaig veure les botigues boniques rutilants i buides.
Es bonic anar pel carrer sense molta pressa i poder aturar-te ahon et vingui degust sense cap finalitat específica.
Fernando Pessoa
Kafka
Pavesse
Tres poetes mab vida difícil i complicada, però , qui no ha tingut una vida complicada i dificil?

un petó

Mi perra y Yo

HE PASSAT EL MATÍ A LA CREU ROJA -HOSPI-

M'han punxat uns nóduls, després ha baixat al carrer i m'he menjat un entrepà petitó bonissin, n'he demanat un altre i tenia gust a sabó. Un dels amos que no m'ha fet ni cas anaba de sobrat. La dona jove d'algun pais de l'est em miraba amb una expresió d'entendre'm sense fotre'm ni el mínim cas. Quina merda!!! que et punxin uns nóduls, que no saps si tens o no tens un mal dolent, que et trobis enmig del no res amb una tireta al coll, mal d'orella i la gola com si tingues les angines com quan era petita. A sobre en el bar dels bocates bonísims un dells feia gust a Fayri, desde el meu blog demano al que sapiga a quin dels elements del entrepà va caure la gota de sabó.


Mi Perra y yo