Kiki Smith a la Fundació Miró

Després de passejar a la gossa, després de tardar massa per arribar a un parking, aparcar i sortir "a todo gas" cap al MNAC per veure la exposició de Sorolla, després de pujar aborregada amb un munt més de ciutadans com jo, per les escales mecániques i acabar esbufegant la resta d'escales, que semblaben no acabar mai més. Una vegada a dalt: moret !!! Hi ha tanta gent que el pensament t'invita a tocar el dos, que el tres ja es fora cap a la Kiki Smith que expossa a la Miró.
M'ha recordat a l'Antoni Hervas treballant amb els seus gravats, amunt i avall amb els papers de totes mides, plens de vides i d'histories els del Toni, carregats de força. Es nota la delicadesa del traç femení i la alegria trista de les histories que explica. he sortit confortada i feliç de la proximitat dels dos creadors. Mhan semblat el ying i el yang de la história.
A la sortida, he baixat pels jardins del costat de la Fundació Miró ahon encara hi queden vestigis de la Font del Gat, hi he fet un mut de fotografies, que jo sé que després no sabré com treure-les de dins del mòbil, però m'ho he passat genial i ja veuré com recuperar-les.
Per fí he arribat al parking de la ONCE, que per cer es una mica mal parit en els revolts, però això és un'altre historia.

Mi Perra i Yo