La meva senyoreta era molt prima i petita anaba molt , però que molt ampolvada i duia monyo. Era dolça i tranquil-la i em va ensenyar a llegir i a escriure. També sense adonarse em va ensenyar a estimar les paraules i a fer bona lletra també em va ensenayar a fer labors. Cada divendres cosiem, per la tarda, punt de creu, fistó, fer bores i xerrabem i al mes de maig reçabem el rosari. Llavors erem petites i invisibles. La meva senyoreta era soltera, vivia amb la seva mare i el seu germà que era metge -molt bó, per cert. Vaig deixar l'escola als once anys i mai, mai he oblidat la meva mestre.
Educada, atenta i carinyosa. Estimaba molt la meva senyoreta, primeta, petita i enfarinada.
Mi Perra y Yo
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario