De l'estiu que ha passat i que duc al cor.
La veritat es que aquest muscle es el meu pitxor enemig, però sense ell no seria jo.
La gosseta dorm com un cabdellet de pels, i jo, m'emociono pensant amb lo feliç que em sento, per viure un dia més. Perqué cada día encara que em costa surto endevant, i encara també que ho dec de fer no molt be, també m'en surto. Per tant endavant.
Charli's gril's amunt....!!!!
hi ha un poema de Costa i Llovera/ Mossen/ mallorqui, que el final mes o menys es així:
Amunt ànima forta
arrela pels penyals, i embat
a la tempesta, com l'au dels temporals.
Un petó i bon dia a tots i totes.
TARARI QUE TE VI DE LA CASA MARTÍ.
Mi Perra y Yo
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario